domingo, 7 de marzo de 2010
TANCAMENT DEL BLOG "petita reflexió"
La valoració del curs és molt positiva, tot i que en el meu cas ja portava un any treballant, he aprés moltes coses amb el curs. D’una banda l’intercanvi d’experiències ha estat molt profitós; compartir les angoixes, les inquietuds, els dubtes i les situacions del dia a dia a l’aula amb d’altres professors novells ha estat enriquidor. El funcionament del curs ha permès que l’ambient fos distès, que intercanviéssim opinions i coneixements. No és agosarat dir que he après de tots els meus companys i companyes, sovint compartir experiències t’obre un ventall de possibilitats, alternatives, aprenentatges, solucions i manera de veure les coses que desconeixies.
Per altra banda, tots els tallers i seminaris, tot i ser un petit tast del que implica exercir com a mestre, també han servit per reforçar mancances, per esvair dubtes, per qüestionar-me coses i obtenir recursos.
La veritat, es que com a mestra penso som un col•lectiu que ha d’estar en constant formació i renovació, els nens i nenes amb els que treballem som reflex de la societat en la que vivim, una societat que és canviant i evoluciona. Al llarg dels anys les necessitats dels nens i nenes canvien, perquè canvia el món que els envolta i nosaltres hem de conèixer aquests canvis i adaptar-nos –hi.
El que avui és vàlid i innovador i eficaç demà pot no servir, l’experiència és quelcom molt important, però no hi ha veritats absolutes i inamovibles. Hem d’estar oberts a canvis i noves idees, perquè tot i que avui en dia la nostra tasca no estigui molt ben valorada treballem amb material molt sensible; les persones que dibuixaran el món de demà.
Acabo aquesta reflexió amb unes frases prou segnificatives per la nostra tasca com a mestres per al nostre dia a dia:
"Libros caminos y dias dan al hombre sabiduria" Probervi Àrab
"Pasea la vista por el mundo que te rodea y cambia lo que no te guste" Cadena de favores
"Fracasar o cometer un error enorme es mucho mejor que no haberlo intentado"
Per altra banda, tots els tallers i seminaris, tot i ser un petit tast del que implica exercir com a mestre, també han servit per reforçar mancances, per esvair dubtes, per qüestionar-me coses i obtenir recursos.
La veritat, es que com a mestra penso som un col•lectiu que ha d’estar en constant formació i renovació, els nens i nenes amb els que treballem som reflex de la societat en la que vivim, una societat que és canviant i evoluciona. Al llarg dels anys les necessitats dels nens i nenes canvien, perquè canvia el món que els envolta i nosaltres hem de conèixer aquests canvis i adaptar-nos –hi.
El que avui és vàlid i innovador i eficaç demà pot no servir, l’experiència és quelcom molt important, però no hi ha veritats absolutes i inamovibles. Hem d’estar oberts a canvis i noves idees, perquè tot i que avui en dia la nostra tasca no estigui molt ben valorada treballem amb material molt sensible; les persones que dibuixaran el món de demà.
Acabo aquesta reflexió amb unes frases prou segnificatives per la nostra tasca com a mestres per al nostre dia a dia:
"Libros caminos y dias dan al hombre sabiduria" Probervi Àrab
"Pasea la vista por el mundo que te rodea y cambia lo que no te guste" Cadena de favores
"Fracasar o cometer un error enorme es mucho mejor que no haberlo intentado"
Potencialitats educatives del blog
La realització del blog ha estat quelcom enriquidor. En el meu cas mai havia treballat amb cap i la veritat es que ha estat interessant. D’una banda m’ha permès conèixer una altra de les moltes possibilitats de treballar amb les noves tecnologies i reflexionar sobre les seves possibilitats a l’escola.
A l’aula es podria crear un blog on una vegada conclosa una unitat o projecte s’hi exposessin les coses que s’han aprés. Una etiqueta per a cada matèria per explicar que s’ha fet a l’aula, amb fotos i treballs realitzats pels alumnes. Seria una manera de que els alumnes preguessin consciència de l’evolució dels seus aprenentatges, perquè un blog a l’aula no tindria sentit si no l’escriuen els propis alumnes. També pot ser interessant crear un espai al blog on, en el cas de fer-se assemblea, s’hi exposessin els acords presos. Si a més, la pàgina web de l’escola tingués un link amb el blog de l’aula, també seria una manera per mitjà de la qual les famílies podrien participar i estar informats del que els seus fills fan a l’escola.
Si totes les aules tinguessin un blog, totes les classes podrien saber que estan fent les altres així com deixar comentaris sobre la feina exposada entre les diferents aules de l’escola, creant així un sentiment de pertinença.
Això per una banda i per l’altra, no podem obviar el potencial educatiu pel que fa l’ús de les TIC a l’aula. Altres competències involucrades en la realització d’una blog d’aula serien: l’expressió escrita i la comprensió lectora.
Per acabar, m’agradaria puntualitzar, que tot i que el fer un blog ha estat un bona experiència, sovint m’he sentit una mica superada per la desconeixença del medi. A vegades he tingut la sensació que en comptes de facilitar la feina me l’ha dificultada una mica. Tot i que he aprés, penso que fora millor fer un curs dedicat exclusivament a el funcionament i les potencialitats que aquesta eina té.
A l’aula es podria crear un blog on una vegada conclosa una unitat o projecte s’hi exposessin les coses que s’han aprés. Una etiqueta per a cada matèria per explicar que s’ha fet a l’aula, amb fotos i treballs realitzats pels alumnes. Seria una manera de que els alumnes preguessin consciència de l’evolució dels seus aprenentatges, perquè un blog a l’aula no tindria sentit si no l’escriuen els propis alumnes. També pot ser interessant crear un espai al blog on, en el cas de fer-se assemblea, s’hi exposessin els acords presos. Si a més, la pàgina web de l’escola tingués un link amb el blog de l’aula, també seria una manera per mitjà de la qual les famílies podrien participar i estar informats del que els seus fills fan a l’escola.
Si totes les aules tinguessin un blog, totes les classes podrien saber que estan fent les altres així com deixar comentaris sobre la feina exposada entre les diferents aules de l’escola, creant així un sentiment de pertinença.
Això per una banda i per l’altra, no podem obviar el potencial educatiu pel que fa l’ús de les TIC a l’aula. Altres competències involucrades en la realització d’una blog d’aula serien: l’expressió escrita i la comprensió lectora.
Per acabar, m’agradaria puntualitzar, que tot i que el fer un blog ha estat un bona experiència, sovint m’he sentit una mica superada per la desconeixença del medi. A vegades he tingut la sensació que en comptes de facilitar la feina me l’ha dificultada una mica. Tot i que he aprés, penso que fora millor fer un curs dedicat exclusivament a el funcionament i les potencialitats que aquesta eina té.
lunes, 1 de marzo de 2010
REFLEXIÓ SOBRE L’ARTICLE: “Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra”
Després d’haver llegit l’article sembla que la ciència ha donat més sentit que mai a la frase tantes vegades repetida mens sana in corpore sano. Segur que molts de nosaltres hem patit moments en les nostres vides en que tot ho veiem negre, en que teníem la sensació que l’Univers sencer conspirava contra nosaltres, que res ens sortia bé. Probablement sí que en part estàvem immersos en uns dies d’entrebancs força continuats, però per altra banda també tinc la sensació que en aquests moments la nostra percepció de les coses tendeix a ser francament negativa. És a dir, en èpoques com aquesta qualsevol petit entrebanc, problema, repte tendim a percebre’l en unes dimensions exagerades i el que en un altre moment haguérem pogut resoldre amb més o menys eficàcia, sembla ser impossible de superar i així ens endinsem en una espiral o bucle del qual creiem no poder sortir i que pot acabar afectant a la nostra salut.
I ara continuant amb les frases tòpiques dic voler és poder . Sí realment volem tirar endavant la premisa principal, com diu l’article, és acceptar-nos. Ser conscients de les nostres vàlues i les nostres limitacions ens ajudarà a enfrontar-nos als esdeveniments de manera satisfactòria. No vol dir ser conscients de les nostres limitacions per lamentar-nos, vol dir tenir-les en compte i treballar-les. Vinculat a aquesta idea hi ha el concepte de resiliència, que és la capacitat que tenim per encarar els problemes, entrebancs o reptes del dia a dia. És una capacitat que l’ésser humà té i sovint oblidem, a voltes però sorgeix. Tots i totes ens hem enfrontat a situacions de les que creiem no ens en sortiríem, però generalment hem trobat els mecanismes per tirar endavant. Hi ha una frase que una companya de feina diu sovint i que comparteixo: l’ésser humà vol ser feliç per naturalesa i és d’aquesta fita d’on traiem les forces necessàries per continuar. A vegades, però hi ha persones que els costa trobar aquestes estratègies per aconseguir-ho i és aquí on, com es cita a l’article, hem d’entrenar la nostra ment.
El llenguatge, la paraula, les converses amb un mateix són una eina molt important. Quan ens enfrontem a canvis o reptes, l’actitud amb la que l’entomem varia si en comptes de dir-nos “no puc” diem: “ ho intentaré fer el millor que pugui, i me’n sortiré”. En aquest sentit, quan ens plantegem encarar qualsevol repte és molt important, com he dit abans, saber quins són els nostres punts febles i quins els forts. Si la nostra veu interior és poc realista o no té en compte com som, podem ser massa confiats i errar, el sentiment de fracàs i frustració es poden apoderar de la nostra ment i entrar en aquest bucle de negativitat.
Amb totes aquestes premises, només cal mirar a les nostres aules i ser una mica empàtics. Quantes vegades no ens hem trobat amb nens i nenes que no accepten l’error, la crítica constructiva o que tenen una baixa autoestima? Jo més vegades de les que m’hagués agradat i es que sembla mentida que sent tant petits puguin experimentar aquests sentiments tant negatius cap a ells mateixos. Hem d’ampliar la nostra mirada i ser conscients que la societat en la que vivim potencia molt aquestes actituds.
Han de ser els millors en tot, les expectatives que sovint tenim posades en ells són exagerades i ells i elles no estan al marge de totes aquestes pressions. Com a mestres els hem de donar les eines necessàries per gestionar aquesta situació, el reforç positiu, el companyerisme, l’empatia, l’error com a font d’aprenentatge no com a quelcom negatiu, espais per l’autoconeixença, el respecte propi i cap els altres, models de llenguatge més positiu al parlar d’ells mateixos i amb ells mateixos. Això els permetrà en un futur encarar els alts i baixos de la vida i poder lluitar per aquesta màxima que tots tenim: ser feliços!
I ara continuant amb les frases tòpiques dic voler és poder . Sí realment volem tirar endavant la premisa principal, com diu l’article, és acceptar-nos. Ser conscients de les nostres vàlues i les nostres limitacions ens ajudarà a enfrontar-nos als esdeveniments de manera satisfactòria. No vol dir ser conscients de les nostres limitacions per lamentar-nos, vol dir tenir-les en compte i treballar-les. Vinculat a aquesta idea hi ha el concepte de resiliència, que és la capacitat que tenim per encarar els problemes, entrebancs o reptes del dia a dia. És una capacitat que l’ésser humà té i sovint oblidem, a voltes però sorgeix. Tots i totes ens hem enfrontat a situacions de les que creiem no ens en sortiríem, però generalment hem trobat els mecanismes per tirar endavant. Hi ha una frase que una companya de feina diu sovint i que comparteixo: l’ésser humà vol ser feliç per naturalesa i és d’aquesta fita d’on traiem les forces necessàries per continuar. A vegades, però hi ha persones que els costa trobar aquestes estratègies per aconseguir-ho i és aquí on, com es cita a l’article, hem d’entrenar la nostra ment.
El llenguatge, la paraula, les converses amb un mateix són una eina molt important. Quan ens enfrontem a canvis o reptes, l’actitud amb la que l’entomem varia si en comptes de dir-nos “no puc” diem: “ ho intentaré fer el millor que pugui, i me’n sortiré”. En aquest sentit, quan ens plantegem encarar qualsevol repte és molt important, com he dit abans, saber quins són els nostres punts febles i quins els forts. Si la nostra veu interior és poc realista o no té en compte com som, podem ser massa confiats i errar, el sentiment de fracàs i frustració es poden apoderar de la nostra ment i entrar en aquest bucle de negativitat.
Amb totes aquestes premises, només cal mirar a les nostres aules i ser una mica empàtics. Quantes vegades no ens hem trobat amb nens i nenes que no accepten l’error, la crítica constructiva o que tenen una baixa autoestima? Jo més vegades de les que m’hagués agradat i es que sembla mentida que sent tant petits puguin experimentar aquests sentiments tant negatius cap a ells mateixos. Hem d’ampliar la nostra mirada i ser conscients que la societat en la que vivim potencia molt aquestes actituds.
Han de ser els millors en tot, les expectatives que sovint tenim posades en ells són exagerades i ells i elles no estan al marge de totes aquestes pressions. Com a mestres els hem de donar les eines necessàries per gestionar aquesta situació, el reforç positiu, el companyerisme, l’empatia, l’error com a font d’aprenentatge no com a quelcom negatiu, espais per l’autoconeixença, el respecte propi i cap els altres, models de llenguatge més positiu al parlar d’ells mateixos i amb ells mateixos. Això els permetrà en un futur encarar els alts i baixos de la vida i poder lluitar per aquesta màxima que tots tenim: ser feliços!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
